"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

divendres, 24 de març del 2017

Filosofia curta (4)


18 de gener 2010

La pell i una altra llebre i un ocell morts amb fusell.

Des que el seu pare li va ensenyar l'ofici de pelleter va saber que el treball manual és estimulant i alhora una bona manera de reposar la ment i el cos.

Això pensava al mirar-la dormir al centre del llit. Veure-la recolzada, amb la boca lleugerament oberta i l'ull esquerre amagat entre els plecs del coixí, li produïa una curiosa sensació de guerra i de pau, d'olor a pluja i de terra mullada.

Des del sofà on es trobava assegut i nu contemplant-la, podia olorar-la i també veure els delicats plecs de la seva aixella depilada i tot el seu peu dret sobresortint d'entre els llençols, amb les ungles ben retallades i pintades, el seu tendó rosat i el taló pàl·lid i lleugerament fosc, o brut. Li recordava a una llebre morta amb fusell.

Quan treballes amb les mans rarament aconsegueixes veure l'obra conclosa, sempre trobes mil maneres de  millorar-la. Balenciaga descosia i muntava una i altra vegada les mànigues, l'element més difícil d’un vestit.

La pell té tacte, olor, color, forma i per descomptat so. També posseeix gust, però aquesta és una qualitat que només degustarà qui s'atreveixi a ser valent i curiós, i no tingui por de mossegar i besar el centre del món.

Una pell ben adobada s'adapta a les teves mans que mai li demanaran més que allò que només poden donar. Sí així ho fas aconseguiràs construir alguna cosa duradora encara que tot just duri un instant

Totes les pells tenen el seu anvers i el seu revers, gairebé com si fossin un vers amb el seu davant i el seu darrera, amb el seu llom i el seu pit. Un bon pelleter deu estar mirant sempre la cara i la creu, el front i la seva esquena. Clavar agulles al pèl, marcar amb guix o llapis el cuir, calcular, sumar i multiplicar, mai restar ni arribar a zero.

Després cal mullar-les, deixar que la humitat les impregni, que augmentin amb ella el seu pes i la seva elasticitat per després modelar-les a la teva conveniència i necessitat, a la teva i a la d'elles.

Això pensava al veure la forma del seu pit dret rendit, descansant, sotmès i caigut, amb el seu mugró mig erecte i mig oblidat i retret.

Al veure’l va tenir ell també una erecció. Va ser llavors quan decidí aixecar-se, dutxar-se, vestir-se i anar-se'n. No li va dir adéu perquè dormia, tampoc li va deixar cap nota amb cap número de telèfon apuntat i molt menys un nom. Baixà a recepció, va pagar el compte de l'hotel i va demanar que li demanessin un taxi.

Assegut al seient del darrere va pensar que a l’arribar al taller posaria música de Debussy mentre retallava la jaqueta curta d'astracan swakara negre que tenia a mig fer. Un astrakà molt “acostellat”, com a ell li agradava. Que el coll seria sens dubte de visó pastel clar, potser tourmaline i els botons d'os, grans, indissimulats, com han de ser el botons, francs i descoberts, gairebé descordats com...

--------------------------------------


18 Enero 2010

La piel y otra liebre y un pájaro muertos con fusil.

Desde que su padre le enseñó el oficio de peletero supo que el trabajo manual es estimulante y al mismo tiempo una buena manera de reposar la mente y el cuerpo.

Eso pensaba al mirarla dormir en el centro de la cama. Verla recostada, con la boca ligeramente abierta y el ojo izquierdo escondido entre los pliegues de la  almohada, le producía esa sensación de guerra y paz, de olor a lluvia y tierra mojada.

Desde el sofá donde se hallaba sentado y desnudo contemplándola, podía olerla y también ver los delicados pliegues de su axila depilada y todo su pie derecho sobresaliendo de entre las sábanas, con sus uñas bien recortadas y pintadas, con su tendón sonrosado y su talón pálido y ligeramente oscuro, o sucio. Le recordaba a una liebre muerta con fusil.

Cuando trabajas con las manos raramente consigues ver la obra concluida, siempre encuentras mil maneras mejores de terminarla. Balenciaga descosía y montaba una y otra vez las mangas, el elemento más difícil en un vestido.

La piel tiene tacto, olor, color, forma y por supuesto sonido. También posee sabor, pero esa es una cualidad que solamente degustará quien se atreva a ser valiente y curioso, y no tema morder ni besar el centro del mundo.

Una piel bien curtida se adapta a tus manos que nunca le pedirán más que aquello que solamente pueden dar. Sí así lo haces conseguirás construir algo duradero aunque apenas dure un momento.

Todas la pieles tienen su anverso y su reverso, casi como si fueran un verso con su delante y su detrás, con su revés o su envés. Un buen peletero debe de estar mirando siempre la cara y la cruz, el frente y su espalda. Clavar agujas al pelo, marcar con tiza o lápiz el cuero, calcular, sumar y multiplicar, nunca restar ni llegar a cero.

Luego hay que mojarlas, dejar que la humedad las impregne, que aumenten con ella su peso y su elasticidad para después moldearlas a tu conveniencia y necesidad, la tuya y la de ellas.

Eso pensaba al ver la forma de su pecho derecho rendido, descansando, sometido y caído, con su pezón medio enhiesto y medio olvidado y retraído. Al recordarlo erecto tuvo él también una erección. Fue entonces cuando decidió levantarse, ducharse, vestirse e irse. No le dijo adiós porque dormía, tampoco le dejó ninguna nota con ningún número de teléfono apuntado y mucho menos un nombre. Bajó a recepción, pagó la cuenta del hotel y pidió que le llamaran un taxi.

Sentado en el asiento de atrás pensó que al llegar al taller pondría música de Debussy mientras recortaba la chaqueta corta de astracán swakara negro que tenía a medio terminar, un astrakán muy acostillado, como a él le gustaba. Que el cuello sería sin duda de visón pastel claro, quizás tourmaline y los botones de hueso, grandes, indisimulados, como tienen que ser lo botones, francos y descubiertos, casi desabotonados como...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada